Tothom acaba marxant, vaig pensar. [...] Res no es etern, ni tan sols la Terra. Segons el que haviem apres, el Buda deia que el patiment era consequencia del desig, i que la desaparicio del desig implicava la desaparicio del patiment. Si deixes de desitjar que les coses no es morin, deixaras de patir per si es moren. Algun dia ningu no es recordara de la seva existencia, vaig escriure a la meva llibreta. Ni de la meva. Perque els records tambe s'esvaeixen. I llavors et quedes sense res, tan sols amb l'ombra d'un fantasma.