Col*locades en fila, l'una darrera l'altra, les enciclopedie d'avui, d'ahir i d'abans-d'ahir no l'altra representen imatges successives de mons paralitzats, gestos interromputs en el seu moviment, paraules a la recerca del seu ultim o penultim sentit. Les enciclopedies son com diorames immutables, prodigiosos aparells de projeccio les bobines dels quals s'han encallat i exhibeixen amb una mena de maniaca fixesa un paisatge que, condemnat d'aquesta manera a ser tan sols, per sempre mes, allo que havia estat, s'anira tornant a la vegada mes vell, mes caduc i mes innecessari.