1
2
3
5
8
12
20
33
52
83
133
213
340
543
867
1384
2208
3346
3522
5443
5619
6757
6841
6842
6843
6844
6845
7581
8098
8422
8625
8752
8832
8882
8913
8932
8945
8953
8957
8960
8962
8963
8964
8965
▲
▼
| Link | Quote | Stars | Tags | Author |
| c34e9a5 | El genio lo da Dios, pero el talento es cosa nuestra; con una inteligencia recta, amor a lo que se hace y una paciencia sin desfallecimientos, se llega a tenerlo. | Gustave Flaubert | ||
| a114f0e | El genio lo da Dios, pero el talento es cosa nuestra; con una inteligencia recta, amor a lo que se hace y una paciencia sin desfallecimientos, se llega a tenerlo | Gustave Flaubert | ||
| 0922be1 | Ach, het is maar weinig, de dood!' dacht zij; 'ik ga wat slapen, en dan is alles uit!' Zij dronk een slok water en keerde zich naar de muur. Die afschuwelijke inktsmaak hield maar aan. 'Ik heb dorst!... O, wat heb ik een dorst!' zuchtte zij. 'Wat heb je toch?' vroeg Charles en reikte haar een glas aan. 'Niets!... Zet het raam open... Ik stik hier!' En zij kreeg plotseling zo'n aanval van misselijkheid dat zij nauwelijks tijd had om haar zak.. | Gustave Flaubert | ||
| 3ae266d | De donde venia aquella insatisfaccion de la vida, aquella instantanea corrupcion de las cosas en las que se apoyaba?... | Gustave Flaubert | ||
| aee2e42 | Io ho una religione, la mia religione, ne ho anche piu di tutti loro, con le loro buffonate e i loro imbrogli! Anzi, io Dio l'adoro! Credo nell'Essere supremo, in un Creatore, uno qualunque, chi sia non ha importanza, comunque uno che ci ha messi quaggiu per adempiervi ai nostri doveri di cittadini e di padri di famiglia; ma non sento nessun bisogno di andare in una chiesa a baciare vassoi d'argento e a ingrassare di tasca mia una manica di.. | Gustave Flaubert | ||
| 576d556 | Cosa c'e di meglio, in realta, che starsene la sera accanto al fuoco con un bel libro in mano, mentre il vento sbatte contro le persiane e arde il lume della lampada? | books reading | Gustave Flaubert | |
| 615c795 | We must not touch our idols; the gilt sticks to our fingers. They | Gustave Flaubert | ||
| f3b2c86 | Le charme de la nouveaute, peu a peu tombant comme un vetement, laissait voir a nu l'eternelle monotonie de la passion, qui a toujours les memes formes et le meme langage. | madame-bovary romance | Gustave Flaubert | |
| 49a72b0 | No ho feia pas per ell, per be que ell s'ho cregues aixi, ans per ella mateixa, per una expansio egoista. | Gustave Flaubert | ||
| 6bb904e | The head-master made a | Gustave Flaubert | ||
| 5cef446 | Fins quan havia de durar aquella existencia miseriosa? No se'n sortiria mai? Que tenien de mes, que ella no posseis, aquelles que trobaven el consol de la felicitat? [...] Aixo li feia execrar la injusticia de Deu. | Gustave Flaubert | ||
| da84142 | El camp semblava un enorme mantell desplegat amb un collaret de vellut verd enribetat amb un galo d'argent. | Gustave Flaubert | ||
| 452966d | Era un d'aquells sentiments purs que no entrebanquen l'exercici de la vida, mantinguts gelosament perque son poc comuns, una d'aquestes il*lusions la perdua de les quals trasbalsen molt mes l'anima que no ho farien els gaudis de la possessio. | Gustave Flaubert | ||
| 920a45b | La finestra, a provincies, substitueix els teatres i el passeig. | províncies | Gustave Flaubert | |
| 93eafa4 | Els burgesos admiraven els seu sentit de l'estalvi, els clients els seus modals, els pobres la seva caritat. I, tanmateix, era un antre de cobejances, d'odis i de rabia. | Gustave Flaubert | ||
| 82e2113 | I sense tenir consciencia s'encamina cap a l'esglesia amb l'anim de recollir-se en qualsevol devocio per be que comportes el vinclament de l'anima i, amb ell, la desaparicio total de l'existencia. | Gustave Flaubert | ||
| 149e6c1 | Era el desvarieig produit per l'absencia d'una il*lusio sense retorn, la lassitud que deixen els fets acomplerts, el dolor, en fi, que promou la interrupcio de tot moviment acostumat, la sobtada cessacio d'una vibracio perllongada. | Gustave Flaubert | ||
| 71f6125 | I no em vull referir a aquesta intel*ligencia superficial, ornament balder dels esperits ociosos, ans a aquesta intel*ligencia profunda i modera que s'aplica, per damunt de tot, a la consecucio de coses utils. | Gustave Flaubert | ||
| a2af497 | Rien ne vaut les souvenirs et les illusions de l'adolescence. | Gustave Flaubert | ||
| 5520d87 | Posseia aquella bellesa indefinible que resulta de la joia, de l'entusiasme, de l'exit, i que no es sino una conjuncio harmoniosa de les circumstancies i del temperament. | Gustave Flaubert | ||
| d38b5c4 | A la fi, pensarien a situar-la: li trobarien algun xicot de posicio assegurada; la faria felic. | Gustave Flaubert | ||
| 68015b7 | Avant qu'elle se mariat, elle avait cru avoir de l'amour; mais le bonheur qui aurait du resulter, de cet amour n'etant pas venu, il fallait qu'elle se fut trompee, songeait-elle. Et Emma, cherchait a savoit se que l'on entendait au juste dans la vie par les mots de felicite, de passion, et d'ivresse, qui lui avaient paru si beaux dans les livres. | Gustave Flaubert | ||
| a31bb70 | e essa ideia de ter um filho homem era como a revanche de todas as suas impotencias passadas. Um homem ao menos e livre; pode percorrer as paixoes e os paises, atravessar os obstaculos, ir atras das alegrias mais distintas. Ao mesmo tempo inerte e flexivel, a mulher tem a seu desfavor as fraquezas da carne e as dependencias da lei. Sua vontade, como o veu do chapeu retido por uma fita, palpita ao sabor de todos os ventos; sempre ha algum de.. | Gustave Flaubert | ||
| 49bea6b | Nao tinham mais nada para dizer? Seus olhos, no entanto, estavam repletos de uma conversa mais seria; e, enquanto esforcavam-se para encontrar frases banais, ambos sentiam um mesmo langor invadir-lhes; era como um murmurio da alma, profundo, continuo, que dominava o das vozes. Tomados de espanto por aquela nova suavidade, nao pensavam em narrar ao outro aquela sensacao ou em descobrir sua causa. As alegrias futuras, assim como as costas dos.. | Gustave Flaubert | ||
| 9312497 | Emma se senti satisfeta interiorment creient que havia assolit d'un sol cop aquell rar ideal propi de les existencies pal*lides al qual els cors mediocres no podran arribar mai. | Gustave Flaubert | ||
| db1e95a | Arriba a persuadir-se facilment que la passio de Charles no tenia res d'exorbitant. Les seves expansions havien esdevingut regulars;la besava a hores fixes. | Gustave Flaubert | ||
| 9dacbf2 | triste comme une maison demeublee ; | Gustave Flaubert | ||
| 0ba9bf9 | Les Grecs alignerent sur des rangs paralleles leurs tentes de peaux; les Iberiens disposerent en cercle leurs pavillons de toile; les Gaulois se firent des baraques de planches; les Libyens des cabanes de pierres seches, et les Negres creuserent dans le sable avec leurs ongles des fosses pour dormir. Beaucoup, ne sachant ou se mettre, erraient au milieu des bagages [...] | Gustave Flaubert | ||
| afd8b43 | Pero cuanto mas conciencia tomaba Emma de su amor, mas lo reprimia para que no se notara y para que disminuyese. Le hubiera gustado que Leon lo adivinara; e imaginaba casualidades, catastrofes que hubieran propiciado tal circunstancia. Lo que sin duda la retenia era la pereza o el miedo, y tambien el pudor. Pensaba que habia ido demasiado lejos en su rechazo, que ya no era tiempo, que todo estaba perdido. Pero luego, el orgullo, la satisfac.. | Gustave Flaubert | ||
| 9df49ba | No tempo da sra. Dubuc, a velha senhora se sentia ainda como a preferida; mas, agora, o amor de Charles por Emma lhe parecia uma desercao de sua ternura, uma invasao do que lhe pertencia; e ela observava a felicidade do filho com um silencio triste, como alguem arruinado olha, atraves da vidraca , pessoas a mesa em sua antiga casa. | Gustave Flaubert | ||
| dd24a1d | Une autre soif lui etait venue, celle des femmes, du luxe et de tout ce que comporte l'existence parisienne. Il se sentait quelque peu etourdi, comme un homme qui descend d'un vaisseau; et, dans l'hallucination du premier sommeil, il voyait passer et repasser continuellement les epaules de la Poissarde, les reins de la Debardeuse, les mollets de la Polonaise, la chevelure de la Sauvagesse. Puis deux grands yeux noirs, qui n'etaient pas dans.. | Gustave Flaubert | ||
| a3db587 | Frederick expected that he would have felt spasms of joy; but the passions grow pale when we find ourselves in an altered situation; and, as he no longer saw Madame Arnoux in the environment wherein he had known her, she seemed to him to have lost some of her fascination; to have degenerated in some way that he could not comprehend--in fact, not to be the same. He was astonished at the serenity of his own heart./... sentimentele slabesc cin.. | sentimente | Gustave Flaubert | |
| d511ec3 | Embora ele estivesse separado dela, nao a tinha abandonado, estava ali, e as paredes da casa pareciam guardar a sombra dele. | Gustave Flaubert | ||
| c380914 | Another thirst had come to him--the thirst for women, for licentious pleasure, and all that Parisian life permitted him to enjoy. He felt somewhat stunned, like a man coming out of a ship, and in the visions that haunted his first sleep, he saw the shoulders of the fishwife, the loins of the 'longshorewoman, the calves of the Polish lady, and the head-dress of the female savage flying past him and coming back again continually. Then, two la.. | Gustave Flaubert | ||
| 620282d | Frederick expected that he would have felt spasms of joy; but the passions grow pale when we find ourselves in an altered situation; and, as he no longer saw Madame Arnoux in the environment wherein he had known her, she seemed to him to have lost some of her fascination; to have degenerated in some way that he could not comprehend--in fact, not to be the same. He was astonished at the serenity of his own heart. (c) Project Gutenberg /... s.. | sentimente | Gustave Flaubert | |
| 66a5dc7 | Death always brings with it a kind of stupefaction, so difficult is it for the human mind to realize and resign itself to the blank and utter nothingness. | Gustave Flaubert | ||
| 1d39af4 | Ba am o religie, religia mea, sunt chiar mai religios decat ei toti, cu maimutarelile si cu jongleriile lor! Tocmai ca-l slavesc pe Dumnezeu. Cred in Fiinta suprema, intr-un Creator, oricare ar fi el, putin imi pasa, care ne-a lasat aici pe pamant ca sa ne ducem la bun sfarsit datoria de cetatean si de cap de familie; dar n-am nevoie sa intru intr-o biserica, sa sarut talgere de argint si sa ingras din buzunarul meu o adunatura de pisicheri.. | Gustave Flaubert | ||
| 27d3c1b | ca si cum preaplinul sufletului nu s-ar revarsa cateodata prin metaforele cele mai gaunoase, fiindca nimeni, niciodata, nu poate da masura exacta a nevoilor, nici a conceptiilor, nici a durerilor sale, iar cuvantul omenesc este ca un ceaun dogit in care batem ritmuri de ursari, cand de fapt am ravni sa induiosam stelele. | Gustave Flaubert | ||
| 2169097 | Quant a Emma, elle ne s'interrogea point pour savoir si elle l'aimait. L'amour, croyait-elle, devait arriver tout a coup, avec de grands eclats et des fulgurations, - ouragan des cieux qui tombe sur la vie, la bouleverse, arrache les volontes comme des feuilles et emporte a l'abime le coeur entier. | Gustave Flaubert | ||
| febe086 | Le parecia q algunos lugares en el mundo debian producir felicidad, como una planta propia de un suelo y q no prospera en otra parte, quien pudiera asomarse al balcon de los chalets suizos o encerrar sin tristeza en una casa de campo escocesa! | Gustave Flaubert | ||
| 28b096c | inteligenta lui nu era destul de mare pentru a ajunge pina la Arta, nici destul de burgheza pentru a viza numai profitul, in asa chip incit, fara sa multumeasca pe nimeni, se ruina./ ...son intelligence n'etait pas assez haute pour atteindre jusqu'a l'Art, ni assez bourgeoise non plus pour viser exclusivement au profit, si bien que, sans contenter personne, il se ruinait. ((c)BeQ) | intelligence | Gustave Flaubert | |
| 0619413 | Republicanul ii guverna cu asprime. Om al teoriilor, nu pretuia decit masele si se arata fara mila fata de indivizi./ Le republicain les gouvernait durement. Homme de theories, il ne considerait que les masses et se montrait impitoyable pour les individus. ((c)BeQ) | guvernare | Gustave Flaubert | |
| bce3ab5 | Da bambino amavo cio che si vede, da adolescente quello che si sente: da uomo, non amo piu nulla. E tuttavia quante cose ho nell'animo, quanta intima forza e quanti oceani di collera e d'amore si urtano e s'infrangono in questo cuore cosi debole, cosi malato, cosi stanco, cosi inaridito! Mi dicono di riprendere a vivere, di mescolarmi alla folla!... ma come puo un ramo spezzato riprendere a dar frutti? Come puo la foglia strappata dal vento.. | Gustave Flaubert | ||
| 508e058 | Het is vreemd met hoe weinig vertrouwen in geluk ik geboren ben. Heel jong al voorvoelde ik precies wat het leven zou worden. Het was als een weerzinwekkende etensgeur, die uit een keldergat ontsnapte. Je hoeft er niet van gegeten te hebben om te weten dat je er kotsmisselijk van wordt. - Gustave Flaubert | Gustave Flaubert |